Shaip Emërllahu në një libër me Homerin, Virgjilin, Rembo, Seferis…

El mar a la mirada

Antologia de textos poètics de la Mediterrània

Índex

Catalunya, València, Balears

• Jacint Verdaguer (1845-1902)

• Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

• Joan Maragall (1860-1911)

• Salvador Espriu (1913-1985)

• Isidre Martínez Marzo (1964-)

Occitània

• Jaufré Rudel (s. XII)

• Frederic Mistral (1830-1914)

França

• Arthur Rimbaud (1854-1891)

• Paul Valéry (1871-1945)

Còrsega

• Marcel Migozzi (1940-)

Sardenya

• Ettore Sanna (1954-)

Itàlia

• Virgili (70-19 aC.)

• Francesco Petrarca (1304-1374)

• Vincenzo Cardarelli (1887-1959)

• Giuseppe Ungaretti (1888-1970)

• Sandro Penna (1906-1977)

Sicília

• Ibn Hamdís de Siracusa (s. XI)

• Gesualdo Bufalino (1920-1996)

Malta

• Maria Grech Ganado (1943-)

Eslovènia

• France Prešeren (1800-1849)

• Brane Mozeti? (1966-)

Croàcia

• Vesna Parun (1922-)

Montenegro

• Petar Petrovic Njegos (1813-1851)

Albània

• Shaip Emërllahu (1962-)

Grècia

• Homer (s. VIII aC.)

• Anònim bizantí (s. I-VI)

• Iannis Ritsos (1909-1990)

• Iorgos Seferis (1900-1971)

• Dionisios Solomós (1798-1857)

• Odisseas Elitis (1911-1996)

Xipre

• Anònim xipriota (s. XVI)

Turquia

• Mite hitita de Telipinu (s. XVI aC.)

• Jalal ad-Din Rumi (1207-1273)

• Iunus Emre (s. XIII-XIV)

• Nazim Hikmet (1902-1963)

Síria

• Poema de Gilgamesh d’Ugarit (s. XIII aC.)

• Abú al-Atahiya (748-825)

• Nizar Qabbani (1923-1998)

Líban

• Meleagre de Gàdara (s. I aC.)

• Gibran Khalil Gibran (1883-1931)

• Iussuf al-Khal (1917-1990)

Israel

• Lamentacions (s. VI aC.)

• Iehuda Amikhai (1924-2000)

• Ronny Someck (1951-)

Palestina

• Mahmud Darwish (1941-)

Egipte

• Escriba Nakht-Sobek (s. XVII-XI aC.)

• C.P. Kavafis (1863-1933)

• Àhmad Rami (1892-1981)

Líbia

• Cal·límac (s. III aC.)

• Maryam Àhmad Salama (1965-)

Tunísia

• Abú Ishaq al-Husri (s. XI)

• Abú al-Hassan al-Husri (s. XI)

• Alí ibn Habib at-Tanukhi (s. XIII)

• Alí Dubb (1941-)

Algèria

• Jean Amrouche (1907-1962)

• Tahar Djaout (1954-1993)

Marroc

• Umar Derwic (1960-)

• Àhmad Lemsyeh (1950-)

L’Àndalus i Sefarad

• Ibn Khafaja d’Alzira (1058-1138)

• Judà ha-Leví (s. XI)

• Ibn Hani al-Andalussí (s. X)

Espanya

• Pedro Calderón de la Barca (1601-1681)

• Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870)

• Juan Ramon Jiménez (1881-1958)

• Rafael Alberti (1902-1999)

• Miguel Hernández (1910-1942)

• Francisco Brines (1932-)

Catalunya, València, Balears

• Ramon Llull (1232-1316)

• Ausiàs March (1397-1459)

• El Cant de la Sibil·la (s. XV-XVI)

• Joan Salvat Papasseit (1894-1924)

• Josep Piera (1947-)

• Sebastià Alzamora (1972-)

• Francesc Garriga (1932-)

• Carles Riba (1893-1959)

• Joan Vinyoli (1914-1984)

TOTAL: 76 POEMES

El mar a la mirada

Antologia de textos poètics de la Mediterrània

Manuel Forcano

“El mar és ple. Però jo passo el temps

omplint-lo de mirada.”

Joan Vinyoli

El mar a la mirada

El mar ha captivat sempre els poetes. Des d’èpoques remotes fins als nostres

dies, els tons dels seus blaus, les irisacions dels seus horitzons a l’alba o al

capvespre, les seves ones a les platges o les més passionals a les roques, la força

musculada de l’aigua contra els cossos dels vaixells..., han fet néixer infinitud de

versos, xarxes de mots on han quedat atrapats tresors marins, escumes, nacres

lluents, cossos en bany, oratges... Plini va escriure que l’aigua és preciosa sobre

totes les coses. En una vastitud de mar, tanta bellesa fa que el poeta s’aturi i maldi

aleshores per dir l’impossible, l’inabastable, l’immens, el més misteriós que té, el

més secret que guarda, els records dels viatges, dels amors, dels sols que l’han

colrat, de les tempestes que l’han fet naufragar. Davant del mar tots som poetes. I

els poemes ens arriben oferts com escumes, com carícies d’aigua als peus. En aquest llibre, com en un collaret de conquilles, n’hem recollit uns quants, de moltes platges, de molts paisatges, de moltes llengües, de molts records feliços, de llums diverses, de molts fracassos, perquè un mar també pot naufragar en un vaixell.

Heu navegat mai en un veler, entre illes, mentre el sol vertical incendia elfons de l’aigua? Us heu banyat mai en un foc així de transparent? Heu vist com la proa fa emergir l’escuma com si tresquéssiu per sobre flors de cirerers? Us heu repartit mai amb algú des d’una terrassa blanca el mar i el blau? Heu sentit mai la inutilitat joiosa de la pluja que cau a l’alta mar? Heu vist mai com, al final d’un estiu o d’un amor, el mar mostra impúdic les noves onades no banyades? Heu vist el mar a l’hivern com devora brutalment les platges? Heu vist que en les tempestes més irades les boies sempre suren? Els poetes sí, i ho han dit amb imatges de paraules que són sons d’un mateix mar. Imatges i paraules. D’aquí el sentit de fer aparèixer plegats els versos i les fotos, perquè ambdues coses són instants de llum captats al vol d’una mirada. Els poetes amb els seus mots, el fotògrafs amb les seves imatges.

Les imatges són les paraules dels ulls: ho diuen tot en silenci, matisos I ombres, la fondària de les petjades a la sorra, l’espessor etèria dels núvols, la immensitat lluent de la pell d’aigua del mar, una meravella canviant que ens cap tota a la mirada. En la combinatòria de poemes i fotografies hem arrancat les paraules del mar, hem clavat el mar a les paraules, i hem reescrit de nou les ones. El joc entre el que diu el silenci de la imatge i el que fa veure la veu del poema, permet al lector de navegar al seu aire. Poesia i fotografia volen ser en aquest llibre dos suports diferents d’una mirada: la poetització del gest atent de contemplar el mar I de ser vistos pel mar: l’esguard llançat a l’aigua, el mar submergint-se dins dels ulls.

Aquest llibre cull i recull poemes i fotos del nostre mar, la Mediterrània. De la

riba sud aràbiga i desèrtica, de la riba nord, europea i de molts verds, de la riba

oriental tan antiga i convulsa, de la riba occidental de casa nostra. I són d’ara,

d’abans, i dels temps d’herois i d’històries que l’oblit no sols no esborra, sinó que

transforma en mites. Hi són els poetes de sempre, els cèlebres, els marginats, els

únics, els anònims, els vells, els joves, els vius, els morts, els angoixats, els salvats... I els fotògrafs que els acompanyen són artistes del retrat, miradors de la mar, grafiadors de la llum, que saben capturar, aturar i crear en una imatge tant el moviment imparable de les ones com la lentitud de les marees. Les fotos ho diuen tot en silenci i ho mostren tot a crits: les immensitats, les petiteses, les grandeses, les ruïnes, la fragilitat del temps, les illes diverses, els llavis de la costa, els molls, els ports, els viatges, les profunditats, els mariners, les sorres, els escenaris de la desamor, la joia, la tristesa, la felicitat, l’estiu dels cossos, les atzavares triomfants, les palmeres, la seva gent... Un mar, el nostre, que viu i mor alhora per les nostres desídies, per les nostres cobdícies, per les nostres brutors. L’estem deixant morir?

L’anem matant lentament? Com calar foc a un camp de blat. Poemes i imatges ho

adverteixen, ho anuncien: blancs i negres, grisos, cendres, ciments.

És el nostre un mar afable, però també un mar ferotge: tots li sabem els plaers refrescants a l’estiu, però també que engoleix naus i arrabassa vides. Mata I salva. Els poemes d’aquest llibre, doncs, tant celebren la vida com recorden amb epitafis els ofegats; les fotografies tant en mostren les calmes com les fúries: ones

gegantines, ports arrecerats, un mar sense illes, un desert sense caravanserralls ni cap oasi a la vista, set enmig de tanta aigua.

Aquesta antologia és una tria personal on els poemes es presenten agermanats per una sèrie de tòpics clàssics; llocs comuns que aquí són el mar, la mirada, els ulls, els paisatges coneguts que ens fan sentir-nos “a casa” com una taverna, una cala, l’ombra d’un pi, una barca, un balcó que mira lluny, un maresme, una palmera, l’horitzó al fons, una emoció volàtil... Per acompanyar els poemes triats, la Marta Dahó ha escollit amb bell criteri i bon gust les imatges escaients als versos proposats. Les fotografies triades són de fotògrafs cèlebres, alguns; d’altres no tant; n’hi ha de consagrats i de novells. A les fotografies, el blanc i el negre que juguen amb les ombres i les textures de la llum són les protagonistes. Les fotografies que s’han escollit no són fruit d’una lectura literal dels poemes, sinó que proposen allector-mirador un esforç d’interpretació, i de visió, un camí per fer, un mar per navegar del poema a la foto i de la imatge a la paraula. Els desitgem, per tant, un bon viatge per aquest mar de paraules i que frueixin de les versàtils metàfores de la fotografia, pàgina a pàgina, com gaudim les onades a la platja, una rere l’altra. Al capdavall, cada vers i cada fotografia són això: una platja diferent d’un mateix mar, el nostre. Aquest llibre us regala un bell i ric viatge: la destinació final no importa, com bé saben aquests raptors de mirades que són els poetes i els fotògrafs. Què més dir en l’escuma d’aquests fulls?

Manuel Forcano